MESTER D'AMOR
Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan SALVAT-PAPASSEIT
3 comentaris:
ooooh! quina delícia, és s un dels meus preferits, el poema i el poeta...
Quines ganes m'han agafat de besar i deixar que em besin...
Ets un crak per sel·lecionar poemes...
Preciós!! I quin goig besar i deixar que et besen.
Publica un comentari a l'entrada