Tot torna

Avui  ,  tot remenant per les pagines que tinc guardades als favorits he trobat l’accés a l meu blogg i le rellegit, he quedat sorprès de trobar escrits que ja quasi no recordava, amb els comentaris dels pocs, però magnífics seguidors. Al mateix temps escoltava musica mitjançant l’spotify i ha sonat la cançó d’en Llach, Cal que neixin flors a cada instant. Els temps tornen i els cançons que ens semblaven oblidades tornen a tenir sentit. Vivim uns temps difícils , dirigits per uns polítics ineptes que nomes vetllen pels rics. Potser caldrà treure de l’armari algunes velles cançons!!!

Arriba Sant Jordi

Voldria regalar-te un llibre
i escriure una dedicatòria,
però no sé què dir, ni com,
ni quant, ni per on començar...

Desitjo que per sempre, sempre,
et resideixi un drac indomable al cor
capaç de sagnar per les ferides obertes
destil·lant fluïts d'on creixen flors enceses.

Voldria regalar-te un llibre
amb les pàgines ben plenes
de pètals, perfums i penyores
que fessin enriolar les penes.

Espero que t'habiti el cos un cavaller viatger,
d'aquells que encara cerquen tresors i quimeres,
d'aquells que distingeixen sons, silencis i veus,
que s'enfronten a la por, els monstres i les feres.

I escriure-hi una dedicatòria
d'anhels, pensaments, desitjos,
esperances, voluntats, senyeres
i peregrinatges cap a la victòria.

Anhelo que et faci estatge una princesa al record
que et bressoli entre els seus braços les nits de vetlla,
que t'ofereixi somriures de neu, de foc, vellut i seda
mentre t'enfrontes a nous perills sens sentinelles.

Voldria regalar-te un llibre
amb les pàgines en blanc
per omplir-les de llegendes
que inventaríem plegats.

Tant de bo trobis els mots que trenen la història,
per a què cap muralla et sigui límit ni frontera,
que et brollin cançons i versos des d'una memòria
que cap realitat pugui fer mai presonera.

Voldria regalar-te un llibre
i escriure una dedicatòria,
però no sé quin, ni a on,
ni si ni no, ni què posar...

Unaquimera

Petons II

La Química del Petó


Al voltant de dos milions de bacteris i 40.000 microorganismes canvien de propietari després d'un petó. No obstant això, en besar, el cos produeix tota mena de neuropèptids, unes substàncies químiques que eviten les infeccions. Besar estimula la saliva, que elimina partícules de menjar de les dents, també fa disminuir el nivell àcid que causa les càries i la placa dental.

Filemamanía, és el nom científic que rep el desig de besar. Segons els experts, si hi ha comunió mental i la suficient atracció física en el petó, l'allau de processos químics que es succeeixen provoca una autèntica commoció en l'organisme. L'efecte és tan aclaparador que, segons alguns biòlegs, podria comparar-se a una sobredosi d'amfetamines. Durant un petó d'alta intensitat augmenten els nivells de dopamina (substància associada amb la sensació de benestar) i de testosterona (hormona associada al desig sexual), i les glàndules adrenals segreguen adrenalina i noradrenalina, que augmenten la pressió arterial i la freqüència cardíaca.

Alhora, la glàndula pituïtària, situada a la base del cervell, allibera oxitocina, màgica hormona que, a més de fer-nos sentir com surant, diuen que ha ajudat bastant a la perpetuació de l'espècie humana. A més, l'acte de besar-se també estimula la part del cervell que allibera endorfines (hormones de la felicitat) en el torrent sanguini creant una sensació de benestar, i antídot per a la depressió, i millorant les defenses del cos.

Científicament està comprovat que el petó es compon en un 60 per cent d'aigua, un 0,7 per cent de greix, un 0,4 per cent de sal, un 0,7 per cent de proteïnes i milions de bacteris. Un petó de tres minuts crema només quinze calories. Els petons fan que els llavis s'inflin de sang, es tenyeixin de vermell i brillin amb la saliva. A més, els petons augmenten la secreció de saliva, que drena les cèl lules mortes i els bacteris i, per tant, milloren l'alè.


A que esperem tothom a petonejar-se !!!

Petons

MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.


No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar -sacrifici ferent-,

com més roent més fidel la besada.


Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.


Joan SALVAT-PAPASSEIT

vozMe - De text a veu

vozMe - De text a veu

Enyor

M’agradava tocar-te amb els meus llavis,


Enyoro els teus moviments, els teus infinits llocs de plaer,

Recordo els teus ulls, la nineta il•luminada de la meva presencia,

Estaves al meu costat, els meus dits acariciaven el teu cos,

La meva llengua resseguia el teu ventre.......

I ara sol, no faig més que enyorar-te.

El Caganer

Tomban per el youtube he trobat aquesta cançó