dilluns, 14 de febrer del 2011

Petons



MESTER D'AMOR

Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.


No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar -sacrifici ferent-,

com més roent més fidel la besada.


Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.


Joan SALVAT-PAPASSEIT

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

ooooh! quina delícia, és s un dels meus preferits, el poema i el poeta...

jomateixa ha dit...

Quines ganes m'han agafat de besar i deixar que em besin...

Albanta ha dit...

Ets un crak per sel·lecionar poemes...
Preciós!! I quin goig besar i deixar que et besen.