divendres, 24 de setembre del 2010

SI PARLO DELS TEUS ULLS


    Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca. Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit. Si parlo dels teus cabells em fan ressò platges desconegudes i quietuds d'església. Els teus cabells, com l'escuma del vent. Si parlo de les teves mans em fan ressò  melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir. Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressò la meva veu,  i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum,  tan dens com el silenci.
    Miquel Marti i Pol
    

4 comentaris:

Albanta ha dit...

Bona el·leció per començar este camí fascinant per la catosfera.
Molt benvingut i molt bon viatge!!
Un petó ben fort!!

lisebe ha dit...

Un poema preciós i ple de sensibilitat

Carme Rosanas ha dit...

Sí! Un bon començament!

Vinc d'Albanta. Benvingut a la catosfera.

Filadora ha dit...

Molt bona elecció. Gran poema.