El Caganer

Tomban per el youtube he trobat aquesta cançó

El matí i tu

Ara t'enrioles, i el matí es fa espès

de versos i espígol, de festa i ocelles.

Ara les mans teues esbullen poncelles,

i el matí es pentina amb galtes i oboès.

Ara entre els pollancres hi ha un clam sorprès:

t'has endut llur ombra sota tes parpelles,

i el matí s'hi esquinça, balb de llums novelles.

Oh els teus ulls dolcíssims, on mai no es pon res!

Ara, escuma rossa, entorn dels nostres passos

una primavera antiga es va desfent,

i el matí s'eixampla sobre cérvols lassos.

Tot se m'anuncia com una florida,

com una sang tendra que em cenyís breument.

I et tinc vora els llavis: què més és la vida?

Joan Fuster

JOC DE LLETRES DE NADAL

Passejant per la platja, el sol començava a ocultar-se , lluïa sobre el mar calmat una estela daurada. Vaig mirar el rellotge, les set de la tarda. Hauria d’anar passant. Però em veia incapaç d’afrontar-me a la realitat, havia de fer el cor fort.


El dentista m’esperava!

No he desitjat mai cap cos com el teu

No he desitjat mai cap cos com el teu.


Mai no he sentit un desig com aquest.

Mai no el podré satisfer -és ben cert.

Però no en puc desistir, oblidar-te.

És el desig de la teua nuesa.

És el deig del teu cos vora el meu.

Un fosc desig, vagament, de fer dany.

O bé el desig simplement impossible.

Torne al començ, ple de pena i de fúria:

no he desitjat mai cap cos com el teu.

L’odi, també; perquè és odi, també.

No vull seguir. A mamar, tots els versos!

Vicent Andrés Estellés

Desig II

Mira el cel brodat de núvols
amb què l'aire s'ens amaga
de la nuesa primera.
Mira el plaer de la terra
al saber‑se fecundada
per l'arrel del seu conreu.

Tinc la temença de l'aire
al vore's nu front al cel
i em sent arrel i et sent terra
i vullguera ésser conreu
bressolat sota la terra
bressolat sota el teu cos
i vullguera ésser saó
que adobara nostres vides,
ésser forcat, ésser rella
per llaurar en el teu cos.

Deixa'm ésser l’hortolà
del verger blanc de ta pell
dels cims altívols dels pits,
dels avencs i aiguavessants.
Tot el teu cos per a mi,
a canvi del meu esforç
per fecundar els teus camps.

Josep Villarubia

Ja hi tornem !!!

L’altre dia em van enviar pel facebook aquest vídeo, la primera reacció va ser de indignació total, però desprès reflexionant, penso que fer cas a aquestes aberracions els hi fas el joc als ignorants fascistes i retrogrades que han fet ho promouen aquesta filmació.


Si som tant dolents els catalans perquè no ens donen la independencia?

Somnis

Somnio que llisco entre els teus llençols, els meus dits llisquen suament pels teus peus, seguint delicadament les teves cames, arribant a la teva cintura, m'aturo per un moment, assaborint la rica essència del teu cos, faig de banda les meves mans per donar-li lloc als meus llavis, amb sigil arribo al teu melic, amb petons tendres intento causar sensacions que despertin passions, sento com el teu cos s'accelera, amb respiracions fondes i profundes, tanques els ulls i l'agitació del teu cos és incontenible , ara vull cobrir de petons, en cadascun dels racons del teu ésser.


Ofegar-me en els teus llavis, xiuxiuejar amb paraules mudes el desig que sento per ser part de tu i ara ...

No vull despertar !.