dimarts, 9 de novembre de 2010

JOC DE LLETRES DE NADAL



Passejant per la platja, el sol començava a ocultar-se , lluïa sobre el mar calmat una estela daurada. Vaig mirar el rellotge, les set de la tarda. Hauria d’anar passant. Però em veia incapaç d’afrontar-me a la realitat, havia de fer el cor fort.


El dentista m’esperava!

7 comentaris:

Violeta ha dit...

Aiuiaiiiiiiii, quin mal tràngol...!

Ànims.

Carme ha dit...

Molt bon conte! genial, tant curtet i amb final sorprenent!

lisebe ha dit...

Wowww molt bo!! si senyor!!!

Petonets

montse ha dit...

Som-hi, ànims que els dentistes ja no fan tan mal.

Albanta ha dit...

:)))))
Ara les teves dents lluiran sobre el mar calmat com una estela més!!

Va anar bé guapíssim???

fanal blau ha dit...

Molt bo, molt bo!
crec que em passaria gairebé el mateix...:)
Molt bon microconte!

Filadora ha dit...

les coses que costen són les que valen la pena?