dimarts, 18 de gener del 2011

Enyor



M’agradava tocar-te amb els meus llavis,


Enyoro els teus moviments, els teus infinits llocs de plaer,

Recordo els teus ulls, la nineta il•luminada de la meva presencia,

Estaves al meu costat, els meus dits acariciaven el teu cos,

La meva llengua resseguia el teu ventre.......

I ara sol, no faig més que enyorar-te.


4 comentaris:

lisebe ha dit...

Dolça sensualitat..
que banya la
penombra dels somnis..
a on l'enyor es..
el que mana..
recordant la pell
que rememora
els moments..
i la dolçor
d'uns llavis,
i d'un cos
que recorda..
sempre.

Carme Rosanas ha dit...

L'enyor és dolorós però bonic a la vegada... o a mi m'ho sembla.

Albanta ha dit...

I jo enyorava els teus mots tan dolços,...

T'he trobat a faltar per ací!

Besets des del Sud

jomateixa ha dit...

Si enyores és que has tingut, i això ja no t'ho treu ningú.