M’agradava tocar-te amb els meus llavis,
Enyoro els teus moviments, els teus infinits llocs de plaer,
Recordo els teus ulls, la nineta il•luminada de la meva presencia,
Estaves al meu costat, els meus dits acariciaven el teu cos,
La meva llengua resseguia el teu ventre.......
I ara sol, no faig més que enyorar-te.
4 comentaris:
Dolça sensualitat..
que banya la
penombra dels somnis..
a on l'enyor es..
el que mana..
recordant la pell
que rememora
els moments..
i la dolçor
d'uns llavis,
i d'un cos
que recorda..
sempre.
L'enyor és dolorós però bonic a la vegada... o a mi m'ho sembla.
I jo enyorava els teus mots tan dolços,...
T'he trobat a faltar per ací!
Besets des del Sud
Si enyores és que has tingut, i això ja no t'ho treu ningú.
Publica un comentari a l'entrada