La Química del Petó
Al voltant de dos milions de bacteris i 40.000 microorganismes canvien de propietari després d'un petó. No obstant això, en besar, el cos produeix tota mena de neuropèptids, unes substàncies químiques que eviten les infeccions. Besar estimula la saliva, que elimina partícules de menjar de les dents, també fa disminuir el nivell àcid que causa les càries i la placa dental.
Filemamanía, és el nom científic que rep el desig de besar. Segons els experts, si hi ha comunió mental i la suficient atracció física en el petó, l'allau de processos químics que es succeeixen provoca una autèntica commoció en l'organisme. L'efecte és tan aclaparador que, segons alguns biòlegs, podria comparar-se a una sobredosi d'amfetamines. Durant un petó d'alta intensitat augmenten els nivells de dopamina (substància associada amb la sensació de benestar) i de testosterona (hormona associada al desig sexual), i les glàndules adrenals segreguen adrenalina i noradrenalina, que augmenten la pressió arterial i la freqüència cardíaca.
Alhora, la glàndula pituïtària, situada a la base del cervell, allibera oxitocina, màgica hormona que, a més de fer-nos sentir com surant, diuen que ha ajudat bastant a la perpetuació de l'espècie humana. A més, l'acte de besar-se també estimula la part del cervell que allibera endorfines (hormones de la felicitat) en el torrent sanguini creant una sensació de benestar, i antídot per a la depressió, i millorant les defenses del cos.
Científicament està comprovat que el petó es compon en un 60 per cent d'aigua, un 0,7 per cent de greix, un 0,4 per cent de sal, un 0,7 per cent de proteïnes i milions de bacteris. Un petó de tres minuts crema només quinze calories. Els petons fan que els llavis s'inflin de sang, es tenyeixin de vermell i brillin amb la saliva. A més, els petons augmenten la secreció de saliva, que drena les cèl lules mortes i els bacteris i, per tant, milloren l'alè.
A que esperem tothom a petonejar-se !!!
